domingo, 28 de abril de 2013

Pràctica 7: Lino It

Lino It és una ferramenta 2.0 que ens permet crear un mural o suro virtual, anomenat canvas, amb diferents anotacions, mitjançant post-its, per a deixar tota aquella informació que vulguem: fotos, vídeos, direccions URL amb comentaris, etc. Es tracta d'una eina molt senzilla d'emprar, i amb moltes possibilitats didàctiques com podrem veure a continuació. 

Seguidament anem a explicar com utilitzar Lino It, mitjançant la creació d'un canvas sobre un tema de Matemàtiques del segon cicle d'Educació Primària, en concret, sobre les formes planes i les seues classificacions. Anem a estructurar-ho en quatre parts diferents, que les diferenciarem mitjançant els quatre títols corresponents:
  1. Abans de començar...: on farem una xicoteta introducció al tem.
  2. Activitats: ací exposarem les diverses activitats sobre les formes plane.
  3. Solucions i problemes: resolució de les activitats i possibles dificultats que es poden trobar els xiquets a l'hora de fer els exercicis.
  4. Recursos: fonts necessàries per fer les activitats (vídeos, enllaços, documents teórics...)
1er: Anar a la pàgina principal de Lino it

Posem al cercador de Google la paraula "linoit".

Quan isquen els resultats punxem a la primera pàgina que ix:

http://en.linoit.com/


2on: Iniciar sessió 

Una vegada estem a la pàgina principal, hem d'iniciar la sessió

Per fer-ho, hem de punxar a una de les dues opcions que tenim a la part dreta de dalt de la pàgina d'inici, que apareixen marcades en roig a la imatge de la dreta: Sign up o Login. A continuació expliquem a quin hem de punxar en cada cas.

SI NO TENIM UN COMPTE CREAT:

En aquest cas, hem de punxar a l'opció Sign up, i ens apareixerà la següent imatge: 

Hem d'omplir els requadres amb la informació necessària. 

1) Usarname: per a posar el nostre nom d'usuari 

2) Password: elegim la nostra contrassenya per al compte

3) Email Address: escrivim el nostre compte de correu electrònic

A continuació marquem la casella on posa "Accept our Terms of Use", i li donem al botó blau de Sign up. Ja està creat el nostre compte!

SI JA TENIM UN COMPTE CREAT:

Alsehores, hem de seleccionar l'opció Login, i omplir també els buits amb les nostres dades del compte. 

1) Username: posem el nostre nom d'usuari 
2) Password: introduïm la nostra contrassenya 

Seguidament punxem al botó blau de Login i... Ja estem preparats per a crear el nostre suro virtual!

3er: Començar a fer els nostres canvas amb Lino It

Quan ja hem iniciat la sessió amb el nostre compte, anem a la nostra pàgina principal (My Page).

Ací, hem de punxar a la part de dalt on posa Create a new canvas (imatge de l'esquerra), per començar a fer la nostra creació. 

Al seleccionar aquesta opció, ens surt la següent finestra, que hem d'omplir i modificar amb les nostres preferències:

1) Name: ací hem de posar el títol del nostre canvas 

2) Background: serveix per a seleccionar el fons del nostre suro. Hi ha quatre opcions: lino, on tenim imatges que simulen un suro real i algun estampat; Recomendations, on apareixen algunes fotografies; Solid colors, que són fons de colors únics; i Upload an image, que és per a pujar una imatge del nostre ordinador. Aquesta última és l'opció que hem elegit per al nostre mural. 

3) Acces to canvas: és per a definir la privacitat del suro. Podem elegir: For my own private use, que no apareix com a públic i no el poden veure altres persones; Show stickies to everyone, que és l'opció que hem marcat i serveix perquè el puguen veure altres usuaris però no editar; i finalment, Everyone may post stickies, que permet que altres persones posen post-its amb comentaris.

Quan ja tinguem tot fet, punxem al botó Create a canvas, i comencem a realitzar el nostre disseny.

Ens apareix el fons que hem elegir totalment buit, i dos requadres a la part dreta de la pàgina: un dalt i l'altre baix. Ara veurem per a què serveixen cadascun d'ells.

El requadre que apareix a la part de baix és el que veiem a l'esquerra, i serveix com a guia per veure com estan distribuits els post-its al nostre suro, ja que aquest té un tamany prou gran i no el podem veure tot d'una a la nostra pantalla. 

El rectangle trasparent que hi ha dins indica quina part del suro estem veient en eixe moment, i el podem desplaçar per veure una altra part.

Quant al requadre de la part de dalt, el podem veure a la dreta, i és el conté totes les opcions per poder modificar la nostra creació. 

Anem a veure-les una per una, i a explicar com funcionen i per a què serveixen.

Les opcions que hem emprat al nostre canvas són les següents: 

1) Inserir Post-it: 

Serveix per a introduïr els post-its al canvas. 

Tan sols hem de punxar sobre qualsevol d'ells (després podrem canviar el color si volem). 

Al seleccionar un, ens surt el requadre que veiem a la dreta. 

Com podem veure, des d'ací introduïm el text, posem les etiquetes que vulguem, modifiquem la grandària i el color del text, i també el color del post-it (si volem). També podem inserir icones (Icon) o posar la data de "caducitat" del post-it (Due Date).

Quan ja estiga list, punxem al requadre xicotet de l'esquina inferior dreta on posa Post per a inserir-ho al suro.

2) Inserir imatges: 

Hem de punxar a l'icona de l'esquerra per a introduïr qualsevol imatge, i ens surt un requadre on hem de punxar a l'opció "Examinar" per a seleccionar la foto del nostre ordinador, com veiem a la dreta. 
 
Com podem observar, a la part de dalt del requadre, una vegada seleccionada la imatge, ens surt una visió prèvia d'aquesta. 

A més, a aquesta opció, tenim la possibilitat d'afegir un comentari junt amb la foto. Tan sols hem de punxar a "Frame" i escriure baix el que vulguem. Les opcions que apareixen a continuació són les mateixes que hem explicat al post-it (etiquetes, font...). 

Només hem de punxar a Post per a insertar-la.

3) Inserir vídeo 

Amb aquesta opció podem posar un vídeo al nostre suro virtual. 

Simplement hem de clicar a l'icona que veiem a l'esquerra, i ens surtirà el requadre negre de la dreta. 

Des d'ací podem punxar a qualsevol dels tres espais web que apareixen (Youtube, Vimeo o Ustream), i cercar els vídeos que ens interesen. 

A continuació haurem de copiar la direcció URL d'aquest, i pegar-la al requadre blanc on posa URL, assenyalat a la imatge.

4) Inserir arxiu

Amb aquesta icona tenim la possibilitat d'afegir arxius al nostre mural. 

Tan sols punxem en ella i ens surt el requadre de la dreta, des d'on hem d'elegir l'arxiu que volem inserir des del nostre ordinador (Examinar). 

A més, com veiem, tenim l'opció d'afegir un comentari, com a l'opció d'inserir imatges.

Les altres opcions són iguals que als post-its: Tag per a posar etiquetes; Font per a modificar el color i la grandària del text; i Due Date per a posar una data de caducitat de l'arxiu.

5) Inserir Post-it transparent 

Ens permet introduïr post-its sese cap color, és a dir, post-it transparents. 

Aquesta opció la podem emprar, per exemple, per a posar títols que no vulguem que tinguen fons de color. 

Al cas del canvas realitzat per a aquesta pràctica, hem dividit aquest en quatre "zones", i a cadascuna l'hem posat un subtítol amb un post-it transparent per identificar eixes parts: "Abans de començar"; "Activitats"; "Solucions i problemes"; i "Recursos".

A la imatge de la dreta podem veure les opcions que tenim al post-it transparent.

COM MODIFICAR LES INSERCIONS?

Una vegada hem introduït els nostres post-its, imatges, arxius i/o vídeos, podem modificar-los amb les diferents opcions que apareixen a aquestos. Les veiem a continuació:  

(1) Permet girar els diferents elements.
(2) Edit: serveix per a editar l'element.
(3) Set due date: per posar una data de venciment. Se'ns envia un correu per recordar-ho.
(4) Send this sticky: per enviar-ho per correu electrònic.
(5) Copy to another canvas: permet copiar l'element per a posar-ho a altres canas.
(6) Peel off: serveix per a eliminar l'element.

Les opcions de modificació, són iguals per a tots els elements que inserim. A més, per a superposar els post-its o qualsevol dels altres elements, només hem de punxar sobre ells.

COM INSERIR EL NOSTRE LINO IT EN EL BLOG?

Tornant al requadre que apareix a la part de dalt del nostre suro que ja hem estat veient, és des d'ací on tenim l'opció per poder inserir el nostre canvas al blog.

Com podem veure a la imatge de l'esquerra, a l'esquina superior dreta tenim quatre icones xicotetes, de les quals hem de punxar a la de la "i" de "info". Alsehores, a la part de dalt del canvas, ix un requadre on hi ha 3 opcions diferents, com veiem a la següent imatge:
Seleccionem i copiem el codi on posa Embed lino, que és el que ens fa falta pegar al nostre blog per inserir el canvas. 

L'opció URL és per a copiar la direcció web, és a dir, és l'enllaç que ens envia al nostre suro directament. Se'l podem enviar a qui vulguem perquè veja el nostre treball fet.

QUIN ÉS EL RESULTAT?

A continuació podem veure com ha quedat el nostre canvas o suro virtual sobre les formes planes de l'àrea de Matemàtiques, creat amb la ferramenta Lino It:


Seguidament, podem veure'l en tan sols un colp de vista:


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

QUÈ MÉS TROBEM A LINO IT?

Seguint amb el requadre principal on es troben els elements a inserir, anem a veure quines altres opcions trobem ací. 

Si punxem a l'icona, ens envia a altra finestra on es mostren els nostres canvas creats i públics, com la que veiem a la dreta.
Si punxem al títol, s'obri un requadre (com el de la imatge de l'esquerra) on podem modificar algunes opcions del canvas o eliminar-ho.

Podem: modificar el títol, canviar el fons del canvas, elegir altra opció de privacitat... 

Quan estiguen tots els canvis realitzats no hem d'oblidar punxar al botó de Save, situat a la part de baix. A més, si volem podem esborrar el nostre suro. Simplement, hem de punxar al botó de Delete this canvas que apareix al final del requadre.

Si punxem a l'icona xicoteta redona que té un interrogant (Help), anem directament a altra finestra de Lino It on hi ha moltes opcions d'ajuda per entendre millor el funcionament d'aquesta ferramenta. L'inconvenient és que està en anglés. 

Amb l'última icona (Logout), el que fem és tancar la nostra sessió:

L'icona de la "i", com ja hem dit, és per a copiar els diferents codis (imatge de la dreta).


Finalment, si seleccionem la primera icona de la caseta (My Page), tornem a la nostra pàgina principal, que és d'on hem iniciat tota la nostra tasca per a fer la pràctica i també l'explicació.

Ací, a la part de dalt tenim una barra groga on es troben els diferents apartats:





1) My Page 

Des d'ací tenim quasi totes les opcions:

1) My Canvases

2) Updated Canvases

3) Tasks

4) My Groups

5) Public Canvases

6) Recently Seen Canvases


2) My Canvases 

Ací apareixen els nostres suros creats.

Podem veure la publicitat de cadascú d'ells (Acces to canvas); si hem elegit o no l'opció de que ens avisen quan altra persona fique un post-it al nostre canvas; i si hem elegit o no que isca en Public Canvases.


3) My Groups 

Ací surten els nostres grups creats (si tenim).

També tenim l'opció per crear-ne un.


4) Favorites 

A aquest apartat ixen aquells canvas o suros que nosaltres tinguem com a favorits.




5) Tasks 

A l'opció de Tasks podem veure les nostres programacions (si és que tenim), és a dir, aquelles tasques que tenim programades per a hui (Today), per a demà (Tomorrow) o en un futur (Future).



6) Trash

A aquesta última opció ens surten, en ordre, tots els elements o sticks que hem emprat en cadascú dels nostres canvas, des de la nostra subscripció a Lino It.

Com podem veure a la imatge de la dreta, ixen tots els post-its, imatges, vídeos i arxius que hem emprat per a fer la nostra pràctica.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PER A AMPLIAR...

Podem veure tot el que hem explicat anteriorment, al següent vídeo tutorial de Youtube:


Com podem veure al vídeo, s'explica des del principi i de manera molt senzilla com funciona Lino It. Des de com hem de registrar-nos, fins com emprar cadascú dels elements d'inserció per al nostre suro. És una bona forma d'aprendre millor com funciona aquesta eina, ja que a la vegada que ens explica pas a pas com funciona tot, el veiem en vídeo, que sempre és millor que simplement amb imatges.

Pel contrari, si volem un tutroial més curt, per aprendre ràpidament les ferramentes bàsiques necessàries per a crear el nostre suro virtual, tan sols hem de punxar ací. Veiem amb imatges i text les explicacions més bàsiques dels diferents elements, així com els pasos per crear-ne el compte i altres opcions de la barra superior.

D'altra banda, hem trobat una guia sobre algunes funcionalitats destacables de la ferramenta que te com a títol "Introducción a Lino It", i va ser escrit pel Centre de Serveis d'Informàtica i Xarxes de Comunicacions fa 2 anys. Ací s'explica què és Lino It; com accedir amb i sense registre; algunes funcionalitats bàsiques de l'eina, com ara: creació no nous canvas, inserir sticks o elements (públics o provats), enviar-los per email, etc; també s'explica com crear el canvas; i, finalment, com inserir-ho a un blog de Wordpress.

Finalment, posem una presentació de Slideshare molt completa sobre l'eina de Lino It:


A la presentació podem veure: les diferents utilitats que té la ferramenta, és a dir, els usos que podem donar als nostres canvas; algunes indicacions bàsiques i molt breus sobre com funciona (els pasos que hem de seguir); els continguts o elements que trobem i que podem emprar per al nostre suro; alguns usos didàctics que podem donar-li al canvas; i alguns exemples visuals de canvas fets per alguns usuaris. A més, també han introduït un vídeo de Youtube sobre com inserir i modificar les principals eines.

Quant als usos educatius, a continuació parlarem amb més profunditat sobre ells.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Experiència personal i aplicació a l'aula

En primer lloc, la meua experiència personal amb Lino It ha sigut totalment possitiva en tots els aspectes. 

M'ha paregut una eina molt fàcil d'emprar, i sense cap dificultat aparent. Pense que això també és degut a que no té molts elements per inserir al suro, per la qual cosa la seua utilització es torna més senzilla per als usuaris. No obstant, també potser que el fet de que no tinga moltes opcions siga un inconvenient o un punt negatiu per algunes persones, ja que poden pensar que és massa senzill. 

A més, quant a aspectes negatius que m'he trobat en la realització del meu canvas, he de dir que tan sols he trobat un: la grandària tant dels elements, com del text. I és que aquesta eina no té l'opció de poder agrandar els post-its, imatges o qualsevol altre element i, a més, hi ha molt poques opcions de grandària del text, i la més gran pense que es queda xicoteta en un fons tan gran com és el del canvas. No obstant, tampoc crec que siga molt rellevant. 

En segon lloc, i fent referència a l'aplicació a l'aula d'aquesta ferramenta 2.0, considere que tenim moltes i variades opcions en relació amb la seua utilització a l'àmbit educatiu.

La nostra tarea docent, a vegades, potser complicada a l'hora de captar l'atenció dels nostres alumnes. Per això, amb l'intenció de donar-li un gir tecnològic a la nostra forma d'ensenyar, podem introduïr a la nostra metodologia diverses ferramentes 2.0, com és el cas de Lino It.

Es tracta d'una eina fàcil d'emprar, accesible i, a més gratuïta, pel que no ens resultarà difícil emprar-la amb aquesta finalitat. A més, ens permet interactuar de manera directa amb els alumnes, i donar-los la oportunitat d'autoaprendre. 

Com exemple pràctic d'ús amb finalitat didàctica, podem proposar la nostra pròpia creació que hem fet per a aquesta pràctica, on hem emprat el canvas amb amb estructura similar a una Webquest (eina estudiada al tema 9), on apareixen elements comuns com: abans de començar...(introducció ), i activitats i recursos (que seria el procés). 

Finalment, altres exemples d'ús didàctic de Lino It poden ser: com a tauler d'anuncis; com a mural temàtic on els alumnes poden posar recursos que troben a la web o opinions personals; com a espai de publicació d'idees o propostes; per a organitzar activitats dins o fora de l'aula, és a dir, com a planning; com a agenda o calendari on posar les dades de les activitats extraescolars, tasques a fer, etc; com a mural amb fotografies de excursions fetes o comentaris i dibuixos sobre dies festius (el dia de la pau, nadal, la pasqua, etc.).

Tema 11: Aplicacions educatives del Programari Lliure

El tema 11 de l'assignatura tracta sobre les aplicacions educatives del Programari Lliure o Software Lliure, i seguidament podem veure de manera resumida els aspectes teòrics en el quals hem centrat el nostre estudi. Veiem tant la definició de Linux com la de Lliurex; les característiques del Programari Lliure, que són les 4 llibertats de que disposen els seus usuaris i que les fan protagonistes d'aquest tipus de software; i també avantatges i inconvenients que trobem en eixe programari.


Segons defineix la Wikipedia, un Software Lliure o Programari Lliure és un tipus de software que respeta la llibertat dels usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una vegada obtingut el poden usar, copiar, estudiar, modificar i redistrubuir amb llibertat i de diferents formes. Però, quin és l'inici d'aquest programari?

Entre 1960 i 1970, el software no era considerat un producte, sinó un suport o recolzament que venedors de grans ordinadors aportaven als seus clients amb la intenció de que pugueren emprar-los. Però, a finals dels 70 va ser quan començaren les restriccions i aparegueren les primeres llicències i ja, amb l'arrivada dels 80 començaren a emprar-se els sistemes operatius privats.

Per eixa mateixa època, a l'any 1984, va ser quan Richard Matthew Stallman, per necessitats laborals, començà a treballar en el projecte GNU, i un any més tard creà la Free Software Foundation (FSF), introduïnt aleshores el concepte de "programari lliure" i de "copyleft", que otorga la llibertat als usuaris i restringix l'apropiació de software.

Aquest concepte nou de copyleft surt com a contrari al conegut copyright. Podem veure un poc més sobre les funcionalitats dels dos al aquest article titulat "Copyleft y copyright, derechos reservados y derechos revocados", on es parla de les restriccions d'ús i distribució de continguts segons cadascú d'ells. No obstant, l'article diu que aquests dos no són excluyents, sinó que hi ha llicències que ocupen un punt medi entre copyleft i copyright, com és el cas del conegut Creative Commons, que permet el llibre ús i distribució dels continguts però amb alguns drets reservats.

A més, amb la creació d'aquest tipus de programari, també van apareixer 4 grans llibertats que defineixen un software lliure, les quals les hem vist a la presentació de la teoria estudiada a classe. No obstant, a aquesta altra presentació de Slideshare podrem entre un poc més la història i els inicis del programari lliure, on també surten les quatre llibertats bàsiques de les que hem parlat:


Encara que sembla un projecte molt prometedor, sempre hem de saber que existeixen tant aspectes possitius, com inconvenients. A continuació podem veure quins avantatges i desavantatges ens ofereix el programari lliure:
  • AVANTATGES:
    • Estalvis en l'adquisició de llicències 
    • Eliminació de barreres presupuestàries 
    • Benefici social per al país 
    • Benefici tecnològic per al país. 
    • Etc. (Punxa per veure més avantatges)
  • INCONVENIENTS: 

(*) Punxa ací per veure altres AVANTATGES i DESAVANTATGES

No podem oblidar fer menció al Programari Propietari, contrari al Programari Lliure que hem estat veient. Al següent vídeo podem entendre de manera molt simple quines són les diferències bàsiques que existeixen entre els dos:


Com hem pogut veure i, com molt bé es defineix al vídeo, la diferència principal entre els dos tipus de programaris es basa en la mentalitat que hi ha darrere de cadascú d'ells, és a dir, la diferent manera d'entendre la comunitat.

Per a explicar-ho és fa un símil amb un pastís, comparant la recepta com el conjunt d'ingredients que formen el programari. D'una banda, en el programari o software propietari, aquesta recepta és privada; mentre que, d'altra banda, al programari lliure, aquesta "recepta" s'intercanvia entre usuaris sense cap problema i amb l'objectiu de millorar. Així, aquest ofereix grans avantatges respecte al software privat: gran cooperació; màxims beneficis amb el mínim esforç, gràcies a la capacitat de compartir; creixement i millora alts, gràcies a les aportacions de tota la comunitat.

Per entendre millor tot el que hem vist, podem veure aquest esquema gràfic on està tot molt bé relacionat:




És important destacar que tota aquesta evolució que s'ha produït ha sigut gràcies a la ferramenta d'Internet, amb la qual aquest software s'ha promocionat molt i, fins i tot, ha fet que cada vegada hi haja més usuaris que l'empren. 

Com a principal exemple de desenvolupadors d'aquest tipus de software, trobem el sistema operatiu Linux. A més, hi ha diverses pàgines i projectes que compleixen aquest objectiu i comparteixen les característiques pròpies d'un programari lliure. Entre elles, destaquem un: el projecte Lliurex.  

A continuació anem a explicar un poc més els dos: Linux i Lliurex.

Linux és un sistema operatiu, objectiu del qual és propulsar el software o programari lliure junt amb el seu codi font, perquè puga ser modificat per qualsevol individu. Pots punxar ací per veure aquesta definició de forma més àmplia.

A més, hem trobat una pàgina sobre Linux que sembla prou interessant i on podem aprofundir més sobre aquest sistema operatiu. Anem a veure quatre apartats diferents:
  1. "A lo específico: Linux": podem veure una definició de Linux, el significat de codi obert, i com conseguir-ho.
  2. "Ventajas de Linux". Entre elles destaquem: 
    • Pot haver diversos procesos a la mateixa vegada 
    • És un software lliure i gratuït 
    • Inclou el codi font 
    • Etc.
  3. "Desventajas de Linux". Entre elles destaquem:
    • La pendent d'aprenentatge és lenta 
    • No compta amb una empresa que el recolze
    • És sensible al hardware 
    • Etc.
  4. "El kernel (o núcleo) de Linux". Entenem el kernel com el cor d'aquest sistema operatiu, i les seues funcions són: administrar la memòria i el temps de procesador, i accedir als elements de entrada i eixida de forma pràctica i còmoda.
 
Lliurex és un tipus de projecte basat en una distribució Linux, que va ser realitzat per la Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu principal d'introduïr les TIC basades en el programari lliure, al nostre sistema educatiu. A més, està disponible en les dues llengües de la comunitat: en castellà i en valencià.

Hem trobat una pàgina que es diu "Mestre a casa - Lliurex", on podem ampliar molt la informació sobre Lliurex. A continuació veurem quins aspectes tracta:
  1. "¿Qué es Lliurex?". Veiem una definició del projecte, i alguns avantatges com: el baix cost, la innovació tecnològica, la independència del proveïdor, etc.
  2. "¿Por qué usar Lliurex?". Podem veure alguns motius principals per fer-ho: important estalvi, disponibilitat en valencià, seguritat, s'adapta a les necessitats, etc.
  3. "¿Por qué es libre?". Explica què és el software lliure i les seues llibertats bàsiques.
  4. "Filosofía de Lliurex". Principis en que es recolça el projecte. 

(*) Podem veure més informació interesant a aquesta pàgina punxant ací

Per a acabar, amb la següent presentació de Slideshare anem a fer un xicotet repàs sobre el programari lliure i el sistema operatiu Linux



Podem veure: el concepte de software i les seues llibertats; tipus de programaris que hi ha; diferència entre copyright i copyleft; avantatges i inconvenients del software lliure; concepte de Linux; i breu història del creador del sistema operatiu i del sistema operatiu en sí.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Reflexió personal

Una vegada aprofundit el tema, puc dir que aquest ha sigut un dels més desconeguts per la meua part, ja que, encara que havia escoltat parlar per exemple de Linux, en realitat no tenia nocions de quasi res dels aspectes teòrics que hem vist. A més, pense que aquest fet l'ocorre a molta gent que, inclús dia a dia, treballa amb l'ordinador i amb moltes eines relacionades.

En un primer moment, el que he pensat respecte al programari lliure és que d'una banda cridava molt l'atenció per això que oferia, però a la mateixa vegada, que hi havia un element fonamental que, al meu entendre, era prou important: el fet de que la majoria dels usuaris no foren programadors i no tingueren certes capacitats. 

No obstant, a mesura que he anat aprofundint més sobre el tema, m'he adonat de que hi ha altres aspectes molt més importants i que, en conjunt, ofereixen avantatges molt possitius. M'explique: 

És veritat que tots els usuaris que poden participar en els programaris de tipus lliure no són experts, però també és veritat que la llibertat d'ús que tenim amb ell, permet que multitud d'usuaris diferents participen amb els seus coneixements i habilitats, creant novetats a partir d'allò que ja existeix, donant-se molt ràpidament la innovació i, per tant, generant molts més beneficis que un programari privatiu on existeix privatització o apropiació del coneixement.

Per tant, es allò el vertaderament important del programari lliure: cada persona que tinga la possibilitat d'innovar, ha de fer-ho, sense la preocupació de que el coneixement siga propietat d'altra persona, sinó que tota la comunitat és propietària.  

"Pasar de software propietario a software libre es mucho más que cambiar una plataforma informàtica. Si se es coherente con la filosofía del software libre, los principios de cooperación e investigación deben estar presentes".

Tema 10: Xarxes socials en educació. Twitter i Facebook.

Pel que fa al tema 10, aquest està relacionat amb les xarxes socials i la seua influència a l'educació. A l'aula hem estudiat alguns aspectes que veure'm resumits a continuació, com ara: definició i característiques que tenen les xarxes socials en general; els tipus de xarxes segons una agrupació més general, ja que després ens adonarem que hi ha altres classificacions diferents; així com les característiques de dues xarxes en concret (Facebook i Twitter) i la seua aplicació a l'aula.


Una xarxa social és un espai web on podem unir-nos o crear comunitats amb altres persones i socialitzar amb elles en base a una identitat virtual. Així es defineix a aquest article de myspace publicat l'any passat, on també es destaca que eixes comunitats, com ja hem estudiat, comparteixen interessos comuns, a més de parlar de les diverses possibilitats que ofereixen: construir la nostra identitat virtual a partir d'un perfil públic o privat, relacionar-nos amb altres persones, o generar llistes de contactes amb qui compartir activitats i continguts.

Podem entendre un poc millor la definició de xarxa social veient el següent vídeo de Youtube, on de manera molt gràfica s'explica com funcionen aquestes i per a que serveixen:


Com hem pogut veure, a vegades les relacions entre persones es produeixen de manera indirecta i, sense conèixer a un individu en concret, a través d'un amic directe, podem tindre relació amb eixa persona, aconseguint per exemple un treball. És això el que succeïx a les xarxes socials: tenim una llista d'amics, que poden ser coneguts o amics a la vida real, i aquesta s'amplia a poc a poc a mesura que agreguem a gent o ens agreguen. A través d'eixa xarxa de persones interconnectades, com diu al vídeo, podem aconseguir els nostres objectius, ja siga una treball, un soci o un lloc per a viure.

Des de la perspectiva de l'usuari, una pàgina web d'Internet, per a ser considerada xarxa social ha de tindre, com a mínim, les 7 aplicacions que veiem a la imatge de l'esquerra. 

Al tercer requadre (el del costat de la icona), tenim la descripció de la característica o aplicació bàsica que han de tindre totes les xarxes socials.

A l'últim requadre podem veure les exemplificacions de les explicacions o descripcions del costat, és a dir, els exemples pràctics de les característiques.


Quant als tipus de xarxes socials que podem trobar, existeixen moltes possibilitats d'agrupació. A la següent presentació de Slideshare podem veure un tipus d'agrupació més general que engloba a altres més específiques. A més, tenim una xicoteta definició de què és una xarxa social, les seues característiques i possibles aplicacions a l'aula:


Com hem vist, ací es defineixen les xarxes socials com formes d'interacció social entendides com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en contextos complexos. A més destaca 5 característiques bàsiques:
  1. Estan basades en l'usuari 
  2. Són interactives 
  3. Estan impulsades per la comunitat 
  4. Estableixen relacions 
  5. L'emoció està per damunt del contingut 
Quant als tipus de xarxes socials, podem veure que aquestes s'agrupen en dos grans grups que, a la mateixa vegada inclouen altres categories:
  1. Analògicas o Off-Line: xarxes que es desenvolupen sense aparats o sistemes electrònics
  2. Digitals o On-Line: aquestes inclouen les xarxes que es desenvolupen a través de mitjans electrònics (horizontals vs verticals, humanes vs de continguts vs inertes, i sedentàries vs nómades)
Finalment, es presenten una sèrie d'avantatges del seu ús a les aules d'educació, com ara: centralització de totes les activitats en un mateix lloc, millora de l'ambient de treball, faciliten la coordinació i treball dels grups, augment de la fluidesa i senzillesa en la comunicació professor-alumne, augment del sentiment de comunitat educativa, i aprenentatge del comportament social bàsic per part dels alumnes.
Està clar que, com ocorre amb tot, les xarxes socials presenten avantatges però també inconvenients. No obstant, és un fet que cada vegada més persones les utilitzen al seu dia a dia. Al següent vídeo de Youtube podem veure 6 conclusions tretes d'un estudi sobre les xarxes socials en Espanya l'any 2012 on, entre altres coses, es destaca aquest fet d'augment d'usuaris:


Aquestes són eixes conclusions generals que després es detallen un poc més:
  1. 1 de cada 10 internautes empren xarxes socials 
  2. Facebook és la xarxa social per excel·lència 
  3. Tuenti és la xarxa social preferida per un 41% d'adolescents d'entre 14 a 17 anys 
  4. Algunes xarxes socials van notar creixement d'usuaris respecte al 2011, com Twitter 
  5. El 56% dels usuaris accedeix a les xarxes socials a través de dispositius móbils
  6. El 81% de seguidors d'una marca busquen promocions i ofertes de treball
Encara que existeixen moltes xarxes socials diferents, dues de les més conegudes i destacades són Facebook i Twitter, com ja hem pogut veure al vídeo anterior. 

Pel que fa a Facebook, és una xarxa social que compta amb més de mil milions d'usuaris, i que permet connectar a les persones per Internet. A més, una vegada registrat, permet gestionar el nostre propi espai personal i compartir recursos, impresions o informació amb els usuaris de la nostra llista d'amics.


Pel que fa a Twitter, és una xarxa social amb aproximadament 500 milions d'usuaris registrats, que serveix per a publicar xicotets textos amb un màxim de 140 caracteres (tweets), que els nostres seguidors o followers poden llegir al seu compte (igualment de forma contrària: nosaltres podem llegir els tweets de les persones que seguim, anomentas followings)


Respecte aquestes dues aplicacions, hem trobat un article publicat a principis d'aquest any 2013 que es titula "Facebook vs Twitter ¿Cuál es mejor?", on es descriuen les dues xarxes socials com a espais web que d'una banda ens aïllen del món, però de l'altra fan tot el contrari. A més, es fa una comparació de les dues webs, amb la finalitat d'aprofundir i conèixer més sobre les seues principals característiques per destacar la nostra preferència. I tú, després de llegir l'article, en quina xarxa social et quedes?

Si ens centrem en l'últim punt del tema sobre les aplicacions educatives de Facebook i Twitter, a continuació deixem uns enllaços sobre un espai web on es donen una sèrie d'idees per a emprar les xarxes socials a l'educació en forma de recurs, i també d'alguns exemples pràctics realitzats per diferents col·legis:

Finalment, podem veure alguns exemples més de com emprar Facebook i Twitter a l'aula amb una finalitat educativa i els usos que educatius que podem donar-los als següents enllaços: 
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Reflexió personal

És una realitat que vivim en un món interconnectat. Per això, pense que és necessari adaptar el procés d'ensenyança-aprenentatge als nostres dies i emprar els mitjans digitals com a eines fonamentals.

Hem de canviar la metodologia i deixar a un costat eixe tipus d'ensenyança tradicional on el professor es quasi l'únic element actiu i transmissor dels coneixements, ja que existeix una necessitat d'adaptar-se a les noves generacions, les quals estan immerses en les noves tecnologies.

No obstant, un dels grans problemes d'emprar una metodologia 2.0 surt a l'hora de seleccionar la informació adequada d'entre tanta diferent. És veritat que tenim l'avantatge d'una fàcil i ràpida connexió a molt tipus d'informació, però no podem deixar de ser crítics a l'hora d'elegir la veritable.

Per això, és important i necessari investigar i generar una consciència capaç de distinguir allò útil del que no ho és. És ací on entra en joc la cooperació entre persones, la qual es pot recolzar amb l'utilització de les xarxes socials, amb les quals podem crear un aprenentatge col·lectiu i participatiu amb la finalitat de generar eixe tipus de consciència i aprendre a rennovar els continguts per a millorar-los i redistribuir-los per a les següents generacions.

Així, pense que el futur està en les xarxes socials, no considerada com a plataforma de distribució de continguts o com un directori global, sinó com un conjunt d'instruments de comunicació bidireccional entre persones capaces de resoldre problemes col·laborativament. Tan sols així podrem millorar com a individus i, a més, com a societat.

"Los sitios como Facebook o Twitter son solo herramientas que nos ayudan a mantener viva una comunidad. La tecnología nos has facilitado la comunicación instantánea, pero lo importante sigue siendo la gente"

Tema 9: Eines de la Web 2.0. Webquest i Caça del Tresor.

Quant al tema 9 de l'assignatura, també relacionat amb dues eines de la Web 2.0 (Webquest i Caça del Tresor) com al tema anterior, hem resumit els aspectes teòrics vistos a classe a la següent presentació, on tenim una xicoteta definició de cadascuna d'aquestes dues eines, així com les parts de les quals estan compostes, i els tipus de Webquest que podem trobar segons la duració de l'activitat.


D'una banda, una Webquest és un model didàctic que consisteix en una investigació guiada pel professor, on la major part de la informació procedeix d'Internet, i on els alumnes són els protagonistes en la recerca d'eixa informació i el seu posterior análisi. 

El seu principal autor i creador del concepte va ser Bernie Dodge, professor de tecnologia educativa a la Universitat de San Diego (California), el qual ofereix aquest model com una eina de treball per a estructurar els procesos d'aprenentatge emprant eficientment la informació que es troba a Internet. Però la seua creació no va estar feta per ell només, sinó que amb ell va col·laborar l'autor Tom March, una autoritat en la matèria. Podem veure un poc més sobre ell i les seues aportacions punxant ací, on també trobem una classificació de les Webquest (a llarg termini i a curt termini), i molt important i a destacar, el que ell denomina "La teoria de las 3 Rs", que es tracta d'una perspectiva que defensa que una Webquest ha de ser "Real", "Rica" i "Rellevant".

També a la següent presentació de Slideshare podem veure un poc més sobre els tipus de Webquest que hi ha:


En relació a la creació d'una Webquest, hem trobat una article escrit per un dels dos autors, Bernie, que té com a títol "Cinco reglas para escribir una fabulosa Webquest", on es fa una petita introducció sobre la història d'aquesta ferramenta, desenvolupada l'any 1995, així com de les seues caracterítiques principals (activitat d'indagació enfocada als estudiants, organitza i orienta el treball de professors i alumnes, ideades per fer un bon ús del temps...). A més, centrant-nos en el títol, apareixen 5 regles o suggeriments proposats i desenvolupats per Bernie Dodge, importants en la creació d'una Webquest, que es resumeixen en la paraula FOCUS

Find great sites (Localitze llocs fabulosos)
Orchestrate your learners and resources (Adimistre aprenents i recursos)
Challenge your learners to think (Motive als aprenents a pensar)
Use the medium (Utilitze el medi)
Scaffold high expectations (Edifique un andamiatge per aconseguir elevades expectatives)

Quant a les parts que formen una Webquest, com hem vist les podem dividir en introducció, tasca, procés, evaluació, conclusió, i orientacions al professor o guia didàctica. A aquesta wiki que hem trobat, podem veure que les parts les podem classificar en "apartats fonamentals" que són tots menys la guia didàctica, la qual es considera un apartat complementari junt amb la portada.

A més, a aquesta pàgina també es parla dels avantatges i inconvenients de les Webquest. Entre els avantatges trobem: la motivació de l'alumne, el desenvolupament cognitiu, la cooperació, o la interacció verbal; entre els inconvenients: la inexperiència de l'alumne, la falta d'atenció, la quantitat de referències (ni molta ni poca), o la capacitat per a assumir el rol actiu en l'activitat per part dels estudiants. 

Finalment, ens donen 7 pasos per a elaborar una Webquest

1) Triar un tema 
2) Crear una tasca 
3) Començar a crear les pàgines HTML 
4) Desenvolupar l'avaluació 
5) Dissenyar el procés 
6) Crear les pàgines del docent i polir els detalls 
7) Provar-la amb alumnes reals i revisar-la segons els resultats

A continuació tenim un enllaç directe a una pàgina per a crear les nostres Webquest de manera on-line i gratuïta, a través d'un generador molt senzill i pràctic:
  • 1, 2, 3 Tu Webquest:  generador de Webquest de Aula21, que permet elaborar actvitats de búsqueda en Internet en forma de pàgina web. Està disponible en diferents idiomes. Pots punxar ací per aprendre com utilitzar aquesta ferramenta i veure alguns exemples.

Siga com siga, el primer de tot que hem de tindre en compte és la necessitat de disposar d'un espai d'Internet per a poder desenvolupar la Webquest en qüestió i, a continuació, proposar tasques atractives que inviten als alumnes a tindre una conducta activa i atònoma, amb la finalitat de desenvolupar les competències TIC i habilitats cognitives superiors.

D'altra banda, la Caça del Tesor és un tipus d'activitat didàctica que utilitza Internet per a ser desenvolupada, i que proposa una sèrie de preguntes per a ser resoltes amb els recursos que es donen, amb la finalitat d'aqduirir informació sobre un tema determinat

A continuació podem veure un vídeo de Vimeo molt complet on podem ampliar els nostres coneixements sobre la Caça del Tresor:


Al vídeo anterior podem veure molta informació sobre aquesta eina de la Web 2.0, com ara:

1) Què és una Caça del Tresor: defineix aquesta com una activitat didàctica a la qual es formulen preguntes als alumnes i, a la mateixa vegada se'ls proporciona una relació de pàgines web en les que trobar resposta a elles.

2) Característiques de la Caça del Tresor: fàcils de crear, familiaritzen a l'alumne amb les TIC, promouen l'adquisició de coneixements, es poden dissenyar i adaptar per a qualsevol nivell educatiu, milloren la competència lectora, poden ser específics d'un àrea o interdisciplinars, i fomenta l'aprenentatge col·laboratiu i l'aprenentatge constructiu.

2) Estructura de la Caça del Tresor: presenta i explica les parts que trobem (introducció, preguntes, recursos, la gran pregunta, avalyuació i crèdits). En la introducció, està la informació inicial sobre els continguts de l'activitat i descripció de la tarea; les preguntes són el llistat numerat de qüestions que els alumnes han de respondre; els recursos són una relació d'enllaços web on poden trobar resposta a les preguntes formulades; la gran pregunta és una pregunta final on la resposta no es troba directament en la llista de recursos, és a dir, es troba ímplicita; a l'avaluació estan les pautes que seguirà el professor per a valorar el treball; finalment, el apartat de crèdits s'inclouen les fonts originals de les imatges, música o recursos emprats, és a dir, la bibliografia.

3) Ferramentes per crear una Caça del Tresor: ens donen recursos per a poder crear nosaltres mateixos una Caça del Tresor. Alguns exemples són: emprar plantilles que podem trobar i descarregar a Internet o emprar generadors on-line que ens permeten de forma senzilla crear-les. A aquest apartat s'inclou un xicotet tutorial sobre com crear una Caça del Tresor amb Google Sites.

4) M'agradaria saber més: al final del vídeo s'inclouen algunes pàgines per a ampliar més encara les nostres nocions sobre aquesta eina.

Pel que fa als tipus de ferramentes per a crear una Caça del Tresor, al següent vídeo tutorial trobat a Youtube, s'explica com crear-ne una mitjançant el generador on-line per a docents anomenat phpwebquest:


Podem veure pas a pas i molt detalladament com crear la nostra Caça del Tresor d'una manera prou senzilla i sense la necessitat de descarregar cap plantilla ni arxiu al nostre ordinador, la qual cosa suposa un avantatge considerable.

A continuació tenim un enllaç directe a un generador on-line de Caça del Tresor:
  • 1, 2, 3 tu Caza en la Red: generador de Caça del Tresor de Aula21, amb el qual podem elaborar activitats de forma guiada i senzilla, i imprimir-las o pujar-las a un espai web.  Està disponible en diversos idiomes. Pots punxar ací per aprendre com utilitzar aquesta ferramenta i veure alguns exemples.

Encara que ja hem vist què és una Caça del Tresor i les seues parts que la composen, a la següent presentació de Slideshare es fa una xicoteta descripció dels dues aspectes i, a més, podem veure els pasos generals a seguir o a tindre en compte per fer-ne una, així com els avantatges i inconvenients que presenten:


Com podem veure, alguns dels avantatges que té la utilització de la Caça del Tresor són els següents: promouren l'adquisició de coneixements sobre un tema; desenvolupament de desteses de búsqueda d'informació a la web, de lectura i de comprensió de textos; adaptació de les preguntes dins del currículo segons les capacitats, habilitats i dinàmica de classe; desenvolupament de la capacitat crítica per a seleccionar la informació fiable; etc.

Quant als inconvenients, alguns d'ells són aquestos: repetició de rutines escolars, com llegir textos i contestar preguntes; menys completes que la Webquest; massa senzilla per a alguns nivells d'educació, per la qual cosa es recomana que a major edats siguen els alumnes mateixos qui creen la seua Caça del Tresor.

Finalment, una vegada hem aprofundit en les dues eines 2.0, podem traue una petita conclusió sobre la diferència bàsica que existeix entre una i l'altra. I es que és important distinguir entre la Webquest i la Caça del Tresor, ja que mentre que en la primera activitat l'estudiant ha de transformar i processar la informació, en la segona simplement ha de trobar la resposta a les preguntes que es donen.

Podem veure una explicació de les dues propostes didàctiques per a treballar a l'aula amb els nostres alumnes a aquest vídeo de Youtube, on dos professors utilitzen aquestes ferramentes amb la finalitat de canviar la metodologia d'ensenyament, i motivar als seues alumnes en l'arpenentatge de les diferents matèries amb activitats innovadores i creatives.


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Reflexió personal

En primer lloc, considere que com que hui en dia vivim en una societat molt digitalitzada i molt influenciada per les noves tecnologies, aquestes han de ser conegudes pels xiquets per aprendre a emprar-les de manera efectiva. I em pregunte, què millor forma de fer-ho que introduir-les a l'aula mitjançant activitats interactives que utilitzen Internet? És ací on pense que tant la Webquest com la Caça del Tresor adquireixen un paper prou important.

Es tracta d'eines que es basen en la investigació i la reflexió, per la qual cosa amb elles aconseguim que els xiquets desenvolupen un pensament crític i autònom, molt importants en la nostra formació com a individus d'una societat innovadora i canviant. 

En la meua opinió, ambdues eines 2.0 semblen interessants a l'hora de treballar a l'aula, ja que ofereixen una metodologia diferent a la tradicional i, per tant, innovadora (aspecte fonamental per a aconseguir captar l'atenció dels estudiants i despertar el seu interés i motivació per a aprendre).

Però, és evident que les dues ferramentes no són iguals i presenten algunes diferències, per la qual cosa crec que aquestes han de ser destinades segons un criteri. 

D'una banda, pense que les Webquest han de dirigir-se a alumnes de major edat, perquè aquestes impliquen un procés d'investigació i transformació de la informació obtinguda amb els recursos, on es necessari un major grau de reflexió. A més, a vegades podem arrivar a respostes o conclusions que no responen a preguntes objectives, sinó que són més subjectives i, per tant, requereixen una resposta o opinió més personal. 

D'altra banda, considere que la Caça del Tresor és un recurs més senzill i, per tant, ha de ser destinat a alumnes de menor edat. Ací, els alumnes només han de respondre a preguntes que es plantejen i, en tot cas, reflexionar un poc més en la pregunta final, per això es consideren més concretes i de menor nivell.

No obstant, vist això, en la meua opinió hi ha un aspecte fonamental i principal que determina la dificultat de l'activitat, així com la realització exitosa de la tasca, i és la preparació prèvia i organització de l'activitat per part del professor i l'explicació clara dels objectius principals i finals. Tan sols així els alumnes seran capaços de realitzar adeqüadament les activitats proposades.

A continuació podem veure alguns consells que hem trobat, els quals podem tenir en compte per a aconseguir els nostres objectius:
  1. Com en la creació de qualsevol activitat didàctica, hem d'identificar el tema sobre el que es tractarà. Quan es treballa amb Internet, el fet de no identificar clarament l'àrea de treball pot provocar que ens perdem amb tanta informació.
  2. Intentar que les preguntes provoquen la reflexió i la crítica en l'alumne. Les activitats que agafen d'Internet la informació, no han de centrarse en un "copiar y pegar".
  3. Es deu fixar un límit de temps razonable, així com supervisar al principi les seues accions perquè no es distraiguen.
  4. Comprobar constantment que tots els enllaços web funcionen correctament.

"Como ocurre con muchos recursos didácticos, los aspectos previos y de organización son fundamentales si deseamos obtener un resultado final apropiado"