El tema 11 de l'assignatura tracta sobre les aplicacions educatives del Programari Lliure o Software Lliure, i seguidament podem veure de manera resumida els aspectes teòrics en el quals hem centrat el nostre estudi. Veiem tant la definició de Linux com la de Lliurex; les característiques del Programari Lliure, que són les 4 llibertats de que disposen els seus usuaris i que les fan protagonistes d'aquest tipus de software; i també avantatges i inconvenients que trobem en eixe programari.
Segons defineix la Wikipedia, un Software Lliure o Programari Lliure és un tipus de software que respeta la llibertat dels usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una vegada obtingut el poden usar, copiar, estudiar, modificar i redistrubuir amb llibertat i de diferents formes. Però, quin és l'inici d'aquest programari?
Entre 1960 i 1970, el software no era considerat un producte, sinó un suport o recolzament que venedors de grans ordinadors aportaven als seus clients amb la intenció de que pugueren emprar-los. Però, a finals dels 70 va ser quan començaren les restriccions i aparegueren les primeres llicències i ja, amb l'arrivada dels 80 començaren a emprar-se els sistemes operatius privats.
Per eixa mateixa època, a l'any 1984, va ser quan Richard Matthew Stallman, per necessitats laborals, començà a treballar en el projecte GNU, i un any més tard creà la Free Software Foundation (FSF), introduïnt aleshores el concepte de "programari lliure" i de "copyleft", que otorga la llibertat als usuaris i restringix l'apropiació de software.
Aquest concepte nou de copyleft surt com a contrari al conegut copyright. Podem veure un poc més sobre les funcionalitats dels dos al aquest article titulat "Copyleft y copyright, derechos reservados y derechos revocados", on es parla de les restriccions d'ús i distribució de continguts segons cadascú d'ells. No obstant, l'article diu que aquests dos no són excluyents, sinó que hi ha llicències que ocupen un punt medi entre copyleft i copyright, com és el cas del conegut Creative Commons, que permet el llibre ús i distribució dels continguts però amb alguns drets reservats.
Per eixa mateixa època, a l'any 1984, va ser quan Richard Matthew Stallman, per necessitats laborals, començà a treballar en el projecte GNU, i un any més tard creà la Free Software Foundation (FSF), introduïnt aleshores el concepte de "programari lliure" i de "copyleft", que otorga la llibertat als usuaris i restringix l'apropiació de software.Aquest concepte nou de copyleft surt com a contrari al conegut copyright. Podem veure un poc més sobre les funcionalitats dels dos al aquest article titulat "Copyleft y copyright, derechos reservados y derechos revocados", on es parla de les restriccions d'ús i distribució de continguts segons cadascú d'ells. No obstant, l'article diu que aquests dos no són excluyents, sinó que hi ha llicències que ocupen un punt medi entre copyleft i copyright, com és el cas del conegut Creative Commons, que permet el llibre ús i distribució dels continguts però amb alguns drets reservats. A més, amb la creació d'aquest tipus de programari, també van apareixer 4 grans llibertats que defineixen un software lliure, les quals les hem vist a la presentació de la teoria estudiada a classe. No obstant, a aquesta altra presentació de Slideshare podrem entre un poc més la història i els inicis del programari lliure, on també surten les quatre llibertats bàsiques de les que hem parlat:
Encara que sembla un projecte molt prometedor, sempre hem de saber que existeixen tant aspectes possitius, com inconvenients. A continuació podem veure quins avantatges i desavantatges ens ofereix el programari lliure:
- AVANTATGES:
- Estalvis en l'adquisició de llicències
- Eliminació de barreres presupuestàries
- Benefici social per al país
- Benefici tecnològic per al país.
- Etc. (Punxa per veure més avantatges)
- INCONVENIENTS:
- La curva d'aprenentatge és major
- No té garantia provenient de l'autor
- L'usuari ha de tindre nocions de programació
- Etc (Punxa per veure més inconvenients)
(*) Punxa ací per veure altres AVANTATGES i DESAVANTATGES
No podem oblidar fer menció al Programari Propietari, contrari al Programari Lliure que hem estat veient. Al següent vídeo podem entendre de manera molt simple quines són les diferències bàsiques que existeixen entre els dos:
Com hem pogut veure i, com molt bé es defineix al vídeo, la diferència principal entre els dos tipus de programaris es basa en la mentalitat que hi ha darrere de cadascú d'ells, és a dir, la diferent manera d'entendre la comunitat.
Per a explicar-ho és fa un símil amb un pastís, comparant la recepta com el conjunt d'ingredients que formen el programari. D'una banda, en el programari o software propietari, aquesta recepta és privada; mentre que, d'altra banda, al programari lliure, aquesta "recepta" s'intercanvia entre usuaris sense cap problema i amb l'objectiu de millorar. Així, aquest ofereix grans avantatges respecte al software privat: gran cooperació; màxims beneficis amb el mínim esforç, gràcies a la capacitat de compartir; creixement i millora alts, gràcies a les aportacions de tota la comunitat.
Per entendre millor tot el que hem vist, podem veure aquest esquema gràfic on està tot molt bé relacionat:
És important destacar que tota aquesta evolució que s'ha produït ha sigut gràcies a la ferramenta d'Internet, amb la qual aquest software s'ha promocionat molt i, fins i tot, ha fet que cada vegada hi haja més usuaris que l'empren.
Com a principal exemple de desenvolupadors d'aquest tipus de software, trobem el sistema operatiu Linux. A més, hi ha diverses pàgines i projectes que compleixen aquest objectiu i comparteixen les característiques pròpies d'un programari lliure. Entre elles, destaquem un: el projecte Lliurex.
A continuació anem a explicar un poc més els dos: Linux i Lliurex.
Linux és un sistema operatiu, objectiu del qual és propulsar el software o programari lliure junt amb el seu codi font, perquè puga ser modificat per qualsevol individu. Pots punxar ací per veure aquesta definició de forma més àmplia.
A més, hem trobat una pàgina sobre Linux que sembla prou interessant i on podem aprofundir més sobre aquest sistema operatiu. Anem a veure quatre apartats diferents:
Lliurex és un tipus de projecte basat en una distribució Linux, que va ser realitzat per la Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu principal d'introduïr les TIC basades en el programari lliure, al nostre sistema educatiu. A més, està disponible en les dues llengües de la comunitat: en castellà i en valencià.
Hem trobat una pàgina que es diu "Mestre a casa - Lliurex", on podem ampliar molt la informació sobre Lliurex. A continuació veurem quins aspectes tracta:
(*) Podem veure més informació interesant a aquesta pàgina punxant ací.
Per a acabar, amb la següent presentació de Slideshare anem a fer un xicotet repàs sobre el programari lliure i el sistema operatiu Linux:
A més, hem trobat una pàgina sobre Linux que sembla prou interessant i on podem aprofundir més sobre aquest sistema operatiu. Anem a veure quatre apartats diferents:
- "A lo específico: Linux": podem veure una definició de Linux, el significat de codi obert, i com conseguir-ho.
- "Ventajas de Linux". Entre elles destaquem:
- Pot haver diversos procesos a la mateixa vegada
- És un software lliure i gratuït
- Inclou el codi font
- Etc.
- "Desventajas de Linux". Entre elles destaquem:
- La pendent d'aprenentatge és lenta
- No compta amb una empresa que el recolze
- És sensible al hardware
- Etc.
- "El kernel (o núcleo) de Linux". Entenem el kernel com el cor d'aquest sistema operatiu, i les seues funcions són: administrar la memòria i el temps de procesador, i accedir als elements de entrada i eixida de forma pràctica i còmoda.
Lliurex és un tipus de projecte basat en una distribució Linux, que va ser realitzat per la Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu principal d'introduïr les TIC basades en el programari lliure, al nostre sistema educatiu. A més, està disponible en les dues llengües de la comunitat: en castellà i en valencià.Hem trobat una pàgina que es diu "Mestre a casa - Lliurex", on podem ampliar molt la informació sobre Lliurex. A continuació veurem quins aspectes tracta:
- "¿Qué es Lliurex?". Veiem una definició del projecte, i alguns avantatges com: el baix cost, la innovació tecnològica, la independència del proveïdor, etc.
- "¿Por qué usar Lliurex?". Podem veure alguns motius principals per fer-ho: important estalvi, disponibilitat en valencià, seguritat, s'adapta a les necessitats, etc.
- "¿Por qué es libre?". Explica què és el software lliure i les seues llibertats bàsiques.
- "Filosofía de Lliurex". Principis en que es recolça el projecte.
(*) Podem veure més informació interesant a aquesta pàgina punxant ací.
Per a acabar, amb la següent presentació de Slideshare anem a fer un xicotet repàs sobre el programari lliure i el sistema operatiu Linux:
Linux from Daniel Olalde Soto
Podem veure: el concepte de software i les seues llibertats; tipus de programaris que hi ha; diferència entre copyright i copyleft; avantatges i inconvenients del software lliure; concepte de Linux; i breu història del creador del sistema operatiu i del sistema operatiu en sí.
Reflexió personal
És veritat que tots els usuaris que poden participar en els programaris de tipus lliure no són experts, però també és veritat que la llibertat d'ús que tenim amb ell, permet que multitud d'usuaris diferents participen amb els seus coneixements i habilitats, creant novetats a partir d'allò que ja existeix, donant-se molt ràpidament la innovació i, per tant, generant molts més beneficis que un programari privatiu on existeix privatització o apropiació del coneixement.
Per tant, es allò el vertaderament important del programari lliure: cada persona que tinga la possibilitat d'innovar, ha de fer-ho, sense la preocupació de que el coneixement siga propietat d'altra persona, sinó que tota la comunitat és propietària.
Una vegada aprofundit el tema, puc dir que aquest ha sigut un dels més desconeguts per la meua part, ja que, encara que havia escoltat parlar per exemple de Linux, en realitat no tenia nocions de quasi res dels aspectes teòrics que hem vist. A més, pense que aquest fet l'ocorre a molta gent que, inclús dia a dia, treballa amb l'ordinador i amb moltes eines relacionades.
En un primer moment, el que he pensat respecte al programari lliure és que d'una banda cridava molt l'atenció per això que oferia, però a la mateixa vegada, que hi havia un element fonamental que, al meu entendre, era prou important: el fet de que la majoria dels usuaris no foren programadors i no tingueren certes capacitats.
No obstant, a mesura que he anat aprofundint més sobre el tema, m'he adonat de que hi ha altres aspectes molt més importants i que, en conjunt, ofereixen avantatges molt possitius. M'explique:
És veritat que tots els usuaris que poden participar en els programaris de tipus lliure no són experts, però també és veritat que la llibertat d'ús que tenim amb ell, permet que multitud d'usuaris diferents participen amb els seus coneixements i habilitats, creant novetats a partir d'allò que ja existeix, donant-se molt ràpidament la innovació i, per tant, generant molts més beneficis que un programari privatiu on existeix privatització o apropiació del coneixement. Per tant, es allò el vertaderament important del programari lliure: cada persona que tinga la possibilitat d'innovar, ha de fer-ho, sense la preocupació de que el coneixement siga propietat d'altra persona, sinó que tota la comunitat és propietària.
"Pasar de software propietario a software libre es mucho más que cambiar una plataforma informàtica. Si se es coherente con la filosofía del software libre, los principios de cooperación e investigación deben estar presentes".
No hay comentarios:
Publicar un comentario