Tema 9: Eines de la Web 2.0. Webquest i Caça del Tresor.

Quant al tema 9 de l'assignatura, també relacionat amb dues eines de la Web 2.0 (Webquest i Caça del Tresor) com al tema anterior, hem resumit els aspectes teòrics vistos a classe a la següent presentació, on tenim una xicoteta definició de cadascuna d'aquestes dues eines, així com les parts de les quals estan compostes, i els tipus de Webquest que podem trobar segons la duració de l'activitat.

D'una banda, una Webquest és un model didàctic que consisteix en una investigació guiada pel professor, on la major part de la informació procedeix d'Internet, i on els alumnes són els protagonistes en la recerca d'eixa informació i el seu posterior análisi. 

El seu principal autor i creador del concepte va ser Bernie Dodge, professor de tecnologia educativa a la Universitat de San Diego (California), el qual ofereix aquest model com una eina de treball per a estructurar els procesos d'aprenentatge emprant eficientment la informació que es troba a Internet. Però la seua creació no va estar feta per ell només, sinó que amb ell va col·laborar l'autor Tom March, una autoritat en la matèria. Podem veure un poc més sobre ell i les seues aportacions punxant ací, on també trobem una classificació de les Webquest (a llarg termini i a curt termini), i molt important i a destacar, el que ell denomina "La teoria de las 3 Rs", que es tracta d'una perspectiva que defensa que una Webquest ha de ser "Real", "Rica" i "Rellevant".

També a la següent presentació de Slideshare podem veure un poc més sobre els tipus de Webquest que hi ha:

Tipos De Webquest from mo11

En relació a la creació d'una Webquest, hem trobat una article escrit per un dels dos autors, Bernie, que té com a títol "Cinco reglas para escribir una fabulosa Webquest", on es fa una petita introducció sobre la història d'aquesta ferramenta, desenvolupada l'any 1995, així com de les seues caracterítiques principals (activitat d'indagació enfocada als estudiants, organitza i orienta el treball de professors i alumnes, ideades per fer un bon ús del temps...). A més, centrant-nos en el títol, apareixen 5 regles o suggeriments proposats i desenvolupats per Bernie Dodge, importants en la creació d'una Webquest, que es resumeixen en la paraula FOCUS: 

Find great sites (Localitze llocs fabulosos)

Orchestrate your learners and resources (Adimistre aprenents i recursos)

Challenge your learners to think (Motive als aprenents a pensar)

Use the medium (Utilitze el medi)

Scaffold high expectations (Edifique un andamiatge per aconseguir elevades expectatives)

Quant a les parts que formen una Webquest, com hem vist les podem dividir en introducció, tasca, procés, evaluació, conclusió, i orientacions al professor o guia didàctica. A aquesta wiki que hem trobat, podem veure que les parts les podem classificar en "apartats fonamentals" que són tots menys la guia didàctica, la qual es considera un apartat complementari junt amb la portada.

A més, a aquesta pàgina també es parla dels avantatges i inconvenients de les Webquest. Entre els avantatges trobem: la motivació de l'alumne, el desenvolupament cognitiu, la cooperació, o la interacció verbal; entre els inconvenients: la inexperiència de l'alumne, la falta d'atenció, la quantitat de referències (ni molta ni poca), o la capacitat per a assumir el rol actiu en l'activitat per part dels estudiants. 

Finalment, ens donen 7 pasos per a elaborar una Webquest: 

1) Triar un tema 

2) Crear una tasca 

3) Començar a crear les pàgines HTML 

4) Desenvolupar l'avaluació 

5) Dissenyar el procés 

6) Crear les pàgines del docent i polir els detalls 

7) Provar-la amb alumnes reals i revisar-la segons els resultats

A continuació tenim un enllaç directe a una pàgina per a crear les nostres Webquest de manera on-line i gratuïta, a través d'un generador molt senzill i pràctic:

• 1, 2, 3 Tu Webquest:  generador de Webquest de Aula21, que permet elaborar actvitats de búsqueda en Internet en forma de pàgina web. Està disponible en diferents idiomes. Pots punxar ací per aprendre com utilitzar aquesta ferramenta i veure alguns exemples.

Siga com siga, el primer de tot que hem de tindre en compte és la necessitat de disposar d'un espai d'Internet per a poder desenvolupar la Webquest en qüestió i, a continuació, proposar tasques atractives que inviten als alumnes a tindre una conducta activa i atònoma, amb la finalitat de desenvolupar les competències TIC i habilitats cognitives superiors.

D'altra banda, la Caça del Tesor és un tipus d'activitat didàctica que utilitza Internet per a ser desenvolupada, i que proposa una sèrie de preguntes per a ser resoltes amb els recursos que es donen, amb la finalitat d'aqduirir informació sobre un tema determinat

A continuació podem veure un vídeo de Vimeo molt complet on podem ampliar els nostres coneixements sobre la Caça del Tresor:

Caza del tesoro: Web de preguntas y respuestas from Educ@conTIC on Vimeo.

Al vídeo anterior podem veure molta informació sobre aquesta eina de la Web 2.0, com ara:

1) Què és una Caça del Tresor: defineix aquesta com una activitat didàctica a la qual es formulen preguntes als alumnes i, a la mateixa vegada se'ls proporciona una relació de pàgines web en les que trobar resposta a elles.

2) Característiques de la Caça del Tresor: fàcils de crear, familiaritzen a l'alumne amb les TIC, promouen l'adquisició de coneixements, es poden dissenyar i adaptar per a qualsevol nivell educatiu, milloren la competència lectora, poden ser específics d'un àrea o interdisciplinars, i fomenta l'aprenentatge col·laboratiu i l'aprenentatge constructiu.

2) Estructura de la Caça del Tresor: presenta i explica les parts que trobem (introducció, preguntes, recursos, la gran pregunta, avalyuació i crèdits). En la introducció, està la informació inicial sobre els continguts de l'activitat i descripció de la tarea; les preguntes són el llistat numerat de qüestions que els alumnes han de respondre; els recursos són una relació d'enllaços web on poden trobar resposta a les preguntes formulades; la gran pregunta és una pregunta final on la resposta no es troba directament en la llista de recursos, és a dir, es troba ímplicita; a l'avaluació estan les pautes que seguirà el professor per a valorar el treball; finalment, el apartat de crèdits s'inclouen les fonts originals de les imatges, música o recursos emprats, és a dir, la bibliografia.

3) Ferramentes per crear una Caça del Tresor: ens donen recursos per a poder crear nosaltres mateixos una Caça del Tresor. Alguns exemples són: emprar plantilles que podem trobar i descarregar a Internet o emprar generadors on-line que ens permeten de forma senzilla crear-les. A aquest apartat s'inclou un xicotet tutorial sobre com crear una Caça del Tresor amb Google Sites.

4) M'agradaria saber més: al final del vídeo s'inclouen algunes pàgines per a ampliar més encara les nostres nocions sobre aquesta eina.

Pel que fa als tipus de ferramentes per a crear una Caça del Tresor, al següent vídeo tutorial trobat a Youtube, s'explica com crear-ne una mitjançant el generador on-line per a docents anomenat phpwebquest:

Podem veure pas a pas i molt detalladament com crear la nostra Caça del Tresor d'una manera prou senzilla i sense la necessitat de descarregar cap plantilla ni arxiu al nostre ordinador, la qual cosa suposa un avantatge considerable.

A continuació tenim un enllaç directe a un generador on-line de Caça del Tresor:

• 1, 2, 3 tu Caza en la Red: generador de Caça del Tresor de Aula21, amb el qual podem elaborar activitats de forma guiada i senzilla, i imprimir-las o pujar-las a un espai web.  Està disponible en diversos idiomes. Pots punxar ací per aprendre com utilitzar aquesta ferramenta i veure alguns exemples.

Encara que ja hem vist què és una Caça del Tresor i les seues parts que la composen, a la següent presentació de Slideshare es fa una xicoteta descripció dels dues aspectes i, a més, podem veure els pasos generals a seguir o a tindre en compte per fer-ne una, així com els avantatges i inconvenients que presenten:

Cazatesoros from naciendo

Com podem veure, alguns dels avantatges que té la utilització de la Caça del Tresor són els següents: promouren l'adquisició de coneixements sobre un tema; desenvolupament de desteses de búsqueda d'informació a la web, de lectura i de comprensió de textos; adaptació de les preguntes dins del currículo segons les capacitats, habilitats i dinàmica de classe; desenvolupament de la capacitat crítica per a seleccionar la informació fiable; etc.

Quant als inconvenients, alguns d'ells són aquestos: repetició de rutines escolars, com llegir textos i contestar preguntes; menys completes que la Webquest; massa senzilla per a alguns nivells d'educació, per la qual cosa es recomana que a major edats siguen els alumnes mateixos qui creen la seua Caça del Tresor.

Finalment, una vegada hem aprofundit en les dues eines 2.0, podem traue una petita conclusió sobre la diferència bàsica que existeix entre una i l'altra. I es que és important distinguir entre la Webquest i la Caça del Tresor, ja que mentre que en la primera activitat l'estudiant ha de transformar i processar la informació, en la segona simplement ha de trobar la resposta a les preguntes que es donen.

Podem veure una explicació de les dues propostes didàctiques per a treballar a l'aula amb els nostres alumnes a aquest vídeo de Youtube, on dos professors utilitzen aquestes ferramentes amb la finalitat de canviar la metodologia d'ensenyament, i motivar als seues alumnes en l'arpenentatge de les diferents matèries amb activitats innovadores i creatives.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Reflexió personal

En primer lloc, considere que com que hui en dia vivim en una societat molt digitalitzada i molt influenciada per les noves tecnologies, aquestes han de ser conegudes pels xiquets per aprendre a emprar-les de manera efectiva. I em pregunte, què millor forma de fer-ho que introduir-les a l'aula mitjançant activitats interactives que utilitzen Internet? És ací on pense que tant la Webquest com la Caça del Tresor adquireixen un paper prou important.

Es tracta d'eines que es basen en la investigació i la reflexió, per la qual cosa amb elles aconseguim que els xiquets desenvolupen un pensament crític i autònom, molt importants en la nostra formació com a individus d'una societat innovadora i canviant. 

En la meua opinió, ambdues eines 2.0 semblen interessants a l'hora de treballar a l'aula, ja que ofereixen una metodologia diferent a la tradicional i, per tant, innovadora (aspecte fonamental per a aconseguir captar l'atenció dels estudiants i despertar el seu interés i motivació per a aprendre).

Però, és evident que les dues ferramentes no són iguals i presenten algunes diferències, per la qual cosa crec que aquestes han de ser destinades segons un criteri. 

D'una banda, pense que les Webquest han de dirigir-se a alumnes de major edat, perquè aquestes impliquen un procés d'investigació i transformació de la informació obtinguda amb els recursos, on es necessari un major grau de reflexió. A més, a vegades podem arrivar a respostes o conclusions que no responen a preguntes objectives, sinó que són més subjectives i, per tant, requereixen una resposta o opinió més personal. 

D'altra banda, considere que la Caça del Tresor és un recurs més senzill i, per tant, ha de ser destinat a alumnes de menor edat. Ací, els alumnes només han de respondre a preguntes que es plantejen i, en tot cas, reflexionar un poc més en la pregunta final, per això es consideren més concretes i de menor nivell.

No obstant, vist això, en la meua opinió hi ha un aspecte fonamental i principal que determina la dificultat de l'activitat, així com la realització exitosa de la tasca, i és la preparació prèvia i organització de l'activitat per part del professor i l'explicació clara dels objectius principals i finals. Tan sols així els alumnes seran capaços de realitzar adeqüadament les activitats proposades.

A continuació podem veure alguns consells que hem trobat, els quals podem tenir en compte per a aconseguir els nostres objectius:

1. Com en la creació de qualsevol activitat didàctica, hem d'identificar el tema sobre el que es tractarà. Quan es treballa amb Internet, el fet de no identificar clarament l'àrea de treball pot provocar que ens perdem amb tanta informació.
2. Intentar que les preguntes provoquen la reflexió i la crítica en l'alumne. Les activitats que agafen d'Internet la informació, no han de centrarse en un "copiar y pegar".
3. Es deu fixar un límit de temps razonable, així com supervisar al principi les seues accions perquè no es distraiguen.
4. Comprobar constantment que tots els enllaços web funcionen correctament.

"Como ocurre con muchos recursos didácticos, los aspectos previos y de organización son fundamentales si deseamos obtener un resultado final apropiado"